Bona vesprada.
Gràcies a tots per haver vingut, i gràcies sobretot al col.lectiu suecà “Reconstruïnt Fuster” per haver-me convidat a presentar aquest acte sobre “Municipalisme: gestió del muncipi des de la Unitat Popular” del que vos parlarà Eduald Calvo, Regidor per la CUP (Candidatura d ́Unitat Popular) a l ́Ajuntament d ́Argentona (Comarca del Maresme) i membre del Consell Comarcal. Eduald és llicenciat en Economia i actualment treballa en el món de l ́educació extraescolar.
Però abans, si m ́ho permeteu, i abusant de la vostra amabilitat i deixant constància que no és a mí a qui correspon el protagonisme sinó a l ́Eduald, voldria dir algunes paraules introductòries al tema específic de Muncipalisme, unes de referència general i altres més concretes producte de la pròpia experiència. Com que, insisteixc, és l ́Eduald el conferenciant, jo, a qui heu fet l ́honor de presentar l ́acte, intentaré ser el més concís possible, i en tot cas, en el debat posterior a la intervenció de l ́Eduald, si ens queda temps i teniu ganes, podem ampliar o matisar, un i altre, el que calga.
En una carta datada en Setembre del 1931 Gramsci escrivia: “El meu estudi sobre els Intel.lectuals és un ambiciós projecte.... Aquest estudi també em porta a certes conclusions sobre l ́Estat. Normalment aquest s ́enten com una societat política (és a dir, la dictadura de l ́aparell coercitiu per conduïr a la massa del poble a la conformitat amb el tipus de producció i economia dominant en un donat moment, i no com un equilibri entre societat política i societat civil (és a dir, la hegemonia d ́un grup social sobre tota la societat nacional exercida a travès de les anomenades organitzacions privades com ara l ́Esglèsia, els sindicats, les escoles, etc). La societat civil és precissament el camp especial d ́acció dels Intel.lectuals”.
La cita està treta del llibre de Hobsbawn “Como cambiar el mundo” , pa 328, Editorial crítica, 1a edició, 2011. I afegeix Hobsbawn “El principal problema de la revolució, segons Gramsci, es troba en còm convertir en hegemònica una classe fins aleshores secundària, que ella mateixa s ́ho crega i alhora siga reconeguda com a tal per la resta de classes” ... perquè “la revolució no consisteix simplement en l ́expropiació dels expropiadors sinó també en la creació d ́un poble, la realització d ́una nació. La societat futura es sustenta en la formació de la voluntat col.lectiva a través d ́un moviment organitzat i permanent”.
He fet referència al Gramsci perquè el concepte que jo tinc de Municipalisme és aquell procés que, des del Muncipi, des del “possicionament local” – Gramsci en parlava també de “guerra de possicions” – es marca com a objectiu la “revolució”, la “transformació” de la societat, la “formació d ́una voluntad col.lectiva”, l ́alliberament nacional i de classe.
Perquè, ¿què és un Municipi? Què és el mucipalisme ¿ Quin tipus de mucipalisme pregonem?
El municipi el podriem definir com “ una col.lectivitat local descentralitzada, que gaudeix d ́autonomia pròpia i de personalitat jurídica plena, on el seu govern i la seua gestió correspon als Ajuntaments, integrats per l ́Alcalde/ essa i els Regidors/res”.
I quan parlem de Municipalismo, ¿què volem doar a entendre? Aquell moviment polític que propugna la intervenció dels muncipis en la vida econòmica i política, i per tant un sistema de govern basat en l ́administració municipal. Aquesta definició, en principi bastant “light”, ben poca cosa afegeix al que en aquests moments tenim i què mira per on, el senyor Montoro i cia, encara els sembla un grà massa, i pretenen retallar en descentralització i autonomia política i financera.
Cal anar molt més enllà d ́aquesta definició, i per això he recordat Gramsci. Hi hauria que tenir ben present què, amb la complexitat del món actual, la globalització, el monopoli del poder politico-militar-financer que té al seu abast la inmensa majoria dels mitjans de comunicació des d ́on van configurant el pensament únic i el reforçament hegemònic, les classes populars o subalternes cada vegada es troben més desconcertades i aïllades, més “secundàries”, pel que l ́utopia de la revolució només podrà transformar-se, granet a granet, en realitat, si es creen i s ́articulen els mecanismes per a que desperte en elles la conciencia col.lectiva. Són tants els entrebancs que s ́hi oposen que cal depositar l ́esperança de la “guerra de possicions”, la “guerra de trinxeres”, per anar guanyant xicotes parcel.les de poder que, poc a poc, modifiquen la “superesructuira”. Ahí introdueix Gramsci la funció de “l ́intel.lectual”. Perquè front al poder de la classe hegemònica actual, sustentada no sols en l ́aparell coercitiu-dictatorial de l ́Estat sinó en l ́afegitó, tant o més important, del poder ideològic d ́”alienació o submissió al sistema per part de les classes populars, potser l ́única arma capaç de dotar-les d ́hegemonia alternativa passe pel Muncipalisme d ́esquerres. Perquè des d ́aqueix, per molt que ens semble “insignificant”, poder local és des d ́on podriem exercir la nostra influència per anar canviant la mentalitat col.lectiva per surtir de l ́actual secundarietat . Ens cal,. doncs, crear confianza, estimular i obrir canals de participació, lluitar per aconseguir sotmetre a “referéndum” les qüestions que ens afecten com a veïns i com a ciutadans, com ara l ́elaboració de pressupostos partcipàtius i que puga el poble decidir prioritats en les despeses, etc.
Treballar per la municipalització no vol dir més què – per a nosaltres -- obrir un procès de socialització de bens, de serveis, etc. mitjançant l ́organisme municipal. Treballar per la municipalització és aconseguir l ́objectiu de poder municipalitzar serveis de natura mercantil, industrial, forestal o agrícola. Així com establiments de forniment d ́articles alimentaris, o de primera necessitat, habitatges, pòsits, institucions de crèdit i estalvis, espectacles públics, inclús una farmàcia amb fins benèfics, etc. La vigent Llei de RL preveu la muncialització d ́aigüa, electricitat, recollida i aprofitament d ́escombraries, claveguers, llotges, mercats, escorxadors, cambres frigorífiques, pompes fúnebres, i certs serveis públics de tranbsports i forniment a l ́engròs de carn, fruita i verdura.
El “Municipalisme” legal d ́avui en dia, és més una farça, una enganyifa, perquè per a tenir llibertat de decidió, capacitat social de maniobra, els Ajuntaments necessiten un mínim de capacitat financera i política, i no la precarietat amb que actualment els atorguen per a funcionar – i, als pocavergonya de l ́Estat Central, encara els sembla excessiu – Actualment es veuen “obligats” indirectament a prestar serveis públics que no són de la seua competencia atenent necessitats justes dels veíns, dels ciutadans, quan el finançament global destinat a l ́Administració local no passa del 14% del total que s ́assigna a l ́Administració Pública. Els Ajuntaments necessitarien, com a mínim, un 25%. Perquè, globalment, un de cada 4 euros de les seues despeses van destinats a serveis públics que haurien de prestar altres administacions.
I malgrat aquesta dura realitat, el “senyor” Montoro i Cia, acusen els Ajuntaments de “malgastantes” i pretenen retallar-los, encara més, l ́autonomia politico- financera basant-se en un munt de mentides, quan realment el que persegueixen es evitar el hipotètic i futur “contrapoder” transformador municipal. Es tracta de reduïr-los a la mínima capacitat d ́influència socio-política amb la doble finalitat de privatitzar serveis i continuar mantenint l ́hegemonia de classe. Només cal assenyalar què el deute de l ́Estat era del 77.4% del PIB (695.519 milions del tercer trimestre del 2012) mentre que el dels Ajntaments anava pel voltant del 4.1% (43.802 milions) . La Reforma del Govern és, doncs, un atemptat al món local i al que cal oposar-se enèrgicament..
I per acabar unes paraules sobre Municipalisme a Sueca.
Intentaré ser breu i esquemàtic. I tot i que, com sabeu, he estat 20 anys a l ́Ajuntament, de 1979 a 1999, amb un periode de “vacances involuntàries” de maig del 1980 a Abril del 1983, on he gestionat distintes àres: Sanitat, Protocol, Serveis Socials, Consum, i Cultura, em referiré només al periode en que vaig exercir les màximes funcions represetatives: l ́Alcaldia, des d ́Abril del 1979 al Maig del 1980.
0. Postura municipalista de l ́Agrupació de Sueca del PCPV prèvia a les primeres Eleccions Muncipals de la Democràcia.
1. Pacte postelectoral 2. Policia de barri 3. Mareny Blau 4. Butlleti Municipal 5. Reparcel.lació llastra 6. Canalització d ́aigüa al cementeri 7. Canalització d ́aigua a la caserna de la G. C. 8. Projecte remodelació plaça de l ́Ajuntament 9. Projecte remodelació casa Santamaría
10. Projecte adeqüació placetes
11. Callejero
12. Recolzament creació grup teatral Cotimanya, Carles Marco, Representació amb la placeta dels Molins en Festes, setembre 1979, de “Benissants de la Pedra”; representació Desembre 1979 al teatre La Paz de “Un ensayo fet en regla” (o qui no te la vespra, no te la festa”, amb una introducció llegida de Fermi Cortes i Muñoz.
13. Festes:
Separació actes religiosos/actes civils. Programa Festes Concert del Crist. Himne. Fuster. Paelles populars. Cavalcada cívica. Moixeranga d ́Algemesí.
1. Proposta d ́ampiació d ́estudis d ́universitaris suecans – d ́Humanitats, inicialment de Medicina i Literatura– amb la Universitat de Montpellier. Visita de treball de l ́Alcalde i el regidor de Cultura a l ́Ajuntament de Montpellier.
2. Tornada de l ́exili i homenatge a Enrique Moret 3. Quaderns 4. Inventari biblioteca municipal i arxiu (Toni Furió)
5. Restitució al despatx de l ́Alcaldia pergamí de la Ciutat de Sueca al Mestre Serrano, permanencia del retrat Peris Menxeta, ubicació del autoretrat de Claros, compra i ubicació quadre de Conrado
Sueca 24/03/13
No hay comentarios:
Publicar un comentario